lunes, 21 de septiembre de 2009

Visita al Cim D'àligues


Se trata de una reserva de aves de rapiña ubicada en Sant Feliu de Codines.
Se realizan exhibiciones de vuelo en libertad de águilas, aves nocturnas, buitres y milanos.
Especialmente indicado para niños.
No recomiendo nada el restaurante.

jueves, 17 de septiembre de 2009

No todo es Catalunya : Crimea


Península de Ucrania con unas playas y unos paisajes dignos de ver.

Dedicado a un tal Vladimir.

viernes, 11 de septiembre de 2009

Sant Llorenç del Munt


En la cumbre de La Mola se erige un monasterio benedictino, fundado a principios del s. IX, donde anteriormente ya existían las capillas de Santa Maria, Sant Miquel y Sant Llorenç; éste último acabo dando nombre al lugar. El actual conjunto románico es del s. XI. La iglesia consta de una planta basilical de tres naves con sus correspondientes ábsides -estilo lombardo- y bóveda de medio punto o de cañón. El crucero está cubierto con un cimborrio. En el 1804 fue abandonado por el último monje que quedaba, y en el 1809 durante la invasión de las tropas napoleónicas sufrió considerables destrozos.
Los monjes benedictinos ocuparon este lugar durante unos 600 años, época que comprende de los s. IX al XVI. También hay que destacar la capilla y ex-convento de monjas benedictinas de Santa Agnès (s. XIII-XIV), en la canal de la Cova del Drac.
Foto : Carlos J. (Diada 11/9/2009 Catalans esmoleu l'eina!!)

martes, 1 de septiembre de 2009

Roses (dedicado a Santi y Dolors)






Una de les visions de paisatge més positivament impresionant que hi ha a Catalunya és el golf de Roses, encastat a la plana empordanesa, i vist des d'una alçada sense pretensions, des del cor de Sant Genís, per exemple, o des de la carretera que va de Cadaqués a Roses, en el punt que comença la baixada i es descobreix la inmensa corba blava del golf.La primera vegada que vaig contemplar aquest espectacle meravellós de mar, conreu i muntanya, era un dia d'hivern net i pelat, d'una transparència de diamant, i podia caçar amb els ulls des de les arestes nevades del Canigó fins al caputxot blavós i foll de les illes Medes.
Des d'aquell dia, cada vegada que em trobo aquest teló de fons únic, no puc fugir de cap manera de la sensació que dòna l'imprevist, una sensació que dilata la nina de l'ull i fa badar la boca amb aquella ganyota típica de l'admiració. (....)

Josep Maria de Segarra