martes, 1 de septiembre de 2009

Roses (dedicado a Santi y Dolors)






Una de les visions de paisatge més positivament impresionant que hi ha a Catalunya és el golf de Roses, encastat a la plana empordanesa, i vist des d'una alçada sense pretensions, des del cor de Sant Genís, per exemple, o des de la carretera que va de Cadaqués a Roses, en el punt que comença la baixada i es descobreix la inmensa corba blava del golf.La primera vegada que vaig contemplar aquest espectacle meravellós de mar, conreu i muntanya, era un dia d'hivern net i pelat, d'una transparència de diamant, i podia caçar amb els ulls des de les arestes nevades del Canigó fins al caputxot blavós i foll de les illes Medes.
Des d'aquell dia, cada vegada que em trobo aquest teló de fons únic, no puc fugir de cap manera de la sensació que dòna l'imprevist, una sensació que dilata la nina de l'ull i fa badar la boca amb aquella ganyota típica de l'admiració. (....)

Josep Maria de Segarra

No hay comentarios:

Publicar un comentario